Oh vella oreneta,

que tal com ens vas prometre

l'any passat,

de nou has retornat.

Amb la primavera florida i bella,

a l'esclat de cada ponsella,

a l'estança de l'any passat,

amb molt d'afany al teu niu hi has posat,

d'herbes i fang embolicat.

Les teves volades

són per tothom admirades,

fent piruletes, pujades i baixades,

sense cometre errades.

Un cop acabada la teva criada,

amb l'arribada de la tardor,

tot són volades de reunió,

per preparar  l'emigració,

cap a una terra millor,

d'un nou país acollidor.

Doncs, amb les gelades i la fredor,

en cap racó de la terra catalana

hi hauria pro escalfor,

per aquest petit volador.

Pere Mià Camps

Palol de Revardit, 12 de març de 2008

haga clic en el corazón para volver al índice