En sentir el cant dels ocells o dels segadors,

entonat per quatre voltors i rapinyaires

que desafinen i desafien la partitura.

Quan veu la desentesa de l’entesa

i el podrisser de les seves arrels

i de les que esperen per arrelar-se.

Catalunya plora quan veu el cor dels catalans

desgarrat i sotmès a enganyifes

i comptes com si fóssim infants.

Catalunya plora per la cova del cor de Catalunya

que amb indiferència es mira el patiment dels catalans

mentre s’estan “embutxant”.

Catalunya plora quan sent el joc de paraules

que tots i tot ho volen arreglar

i de ben segur que de res servirà!

Pactant o trencant pactes

amb qui sigui i com sigui

sols la poltrona cal conservar!

Catalunya plora per la ciutadania de peu

quan veu que els carden de tot arreu!

I, per als seus avis

que només poden pixar a la cunya.

Gràcies Catalunya pels teus plors!

Que les teves llàgrimes serveixin

per preparar uns temps millors

i lliurar-nos dels inquisidors!

Pere Mià Camps

agost 2009

haga clic en el corazón para volver al índice